Per què aquest lema?

El 3 d’octubre de 2020 el papa Francesc publica l’encíclica Fratelli Tutti sobre la fraternitat i l’amistat social que ens convida a construir una humanitat més fraterna. És una encíclica que ens retorna a Sant Francesc i als ensenyaments del Pare Tous de crear comunitat i germanor.  Ens encoratja a somiar junts i fer front a les ombres dels conflictes, dels patiments i el conformisme. Ens assenyala la paràbola del bon samarità en la qual trobem camins d’esperança.

Arran de la situació que vivim, creiem adient aportar a les nostres comunitats educatives els ensenyaments que transmet aquest document. Hem de reforçar la idea  de crear un món obert, on la fraternitat sigui la nostra empremta d’identitat. Cal cuidar-nos els uns als altres, no bastir murs entre nosaltres, ans al contrari, construir ponts i formar xarxa MDP amb un cor obert, que promogui el diàleg atent respectant el punt de vista de l’altri.

La reflexió d’aquesta encíclica ens impulsa a treballar des de quatre dimensions: cap a  Déu, els altres, la natura i un mateix. 

La primera dimensió fa referència a la creació de ponts cap a Déu: “Desitjo que puguem fer renéixer d'entre tots un desig mundial de germanor. (...) Somiem com una única humanitat, com a caminants de la mateixa carn humana, com a fills d’aquesta mateixa terra que ens acull a tots, cadascú amb la riquesa de la seva fe o de les seves conviccions, cadascú amb la seva pròpia veu, tots germans”. ( FT, 8)

Una segona dimensió queda vinculada als altres: “Una persona i un poble només són fecunds si saben integrar creativament en el seu interior l’obertura als altres. Convido a anar més enllà d’aquestes reaccions primàries”. (FT, 41)

La tercera fa referència a la natura. Com a educadors tousians volem fomentar el respecte a l’ecologia, a ser conscients de la importància de tenir-ne cura amb els nostres actes, a exemple de sant Francesc d’Assís. “Cuidar el món que ens envolta i que ens conté és cuidar-nos a nosaltres mateixos. Però necessitem constituir-nos en un “nosaltres” que habita la casa comuna. Aquesta cura no interessa als poders econòmics que necessiten un rèdit ràpid”. (FT, 17)

Una quarta dimensió fa referència a un mateix. En el nostre alumnat veiem que “en desaparèixer el silenci i l’escolta, convertint tot en un clic i missatges ràpids i ansiosos, es posa en risc aquesta estructura bàsica d’una sàvia comunicació humana.” (FT, 49) D’aquí la importància de potenciar l’autoestima com a eix vertebredor i que sigui l’impuls per construir entre tots un camí de pau, perquè “destrossar l’autoestima d’algú és una manera fàcil de dominar-lo. Darrere d’aquestes tendències que cerquen homogeneïtzar el món, afloren interessos de poder que es beneficien de la baixa estima d’un mateix.” (FT, 52)

No podem oblidar que “els creients pensem que, sense una obertura al Pare de tots, no hi haurà raons sòlides i estables per a la crida a la fraternitat. Estem convençuts que «només amb aquesta consciència de fills que no són orfes podem viure en pau entre nosaltres» (FT, 272)

En conclusió, com a Escoles MDP  ens proposem durant el curs 21-22 un treball conjunt que vagi encaminat a bastir aquests ponts i crear una societat més justa, sense discriminacions, on la confiança, l’escolta i el diàleg siguin, amb els valors evangèlics, eines bàsiques de construcció.